Saber i aprendre per a prendre decisions: la salut és responsabilitat
individual i col·lectiva. El nivell d’autoeficàcia[1]
es pot elaborar i potenciar des de l’escola, des d'un telèfon com el 900Rosa (900601601), d’altres entorns educatius i formatius.
Sentit de pertinença, responsabilitat, participació, sentit de temporalitat[2],
cura dels altres i d’un mateix, autoestima, equitat, sostenibilitat,
solidaritat i, per suposat, qualitat de vida; són alguns dels conceptes i
valors que es posen en joc quan parlem de promoció i educació per a la salut.
Cada individu haurà de poder establir
uns mínims criteris per avaluar, al seu nivell, el grau de satisfacció en
relació a la seva situació física i/o anímica, haurà de poder valorar el sentit
que li dóna a la seva pròpia vida i la relació que guarda amb les persones que
l’envolten, així com amb el seu entorn.
Cadascú al seu nivell haurà de poder constatar si es cobreixen les seves
necessitats fisiològiques, relacionals, socials i de projecte[3]
Entenguem la salut com allò que
va més enllà d’un estat físicament saludable i afavorim espais adients perquè puguem elaborar les nostres pròpies eines.
En la societat actual es considera la potència física, la presència corporal, la moda, el
posat, la forma de parlar i de relacionar-se medis
d’acceptació, sense percebre que tota decisió presa en aquest sentit
influeix notablement en el nostre benestar, en la nostra qualitat de vida i,
igualment, en la qualitat de vida del nostre entorn més proper, la família i les
amistats.
Qualitat de vida en relació a la salut que passa per una senzilla constatació: el treball
de l’autoestima, de la consciència de pertànyer “per mèrits” propis a un
mateix.
Arribar a provocar un estat
d’autoestima dinàmic[4],
va més enllà de la transmissió de coneixement o de certes normes de conducta
autònoma; es tracta de despertar a l’autogestió tant individual com
col·lectiva.
Formar i promocionar la salut ha de partir de la premissa que qui té la
darrera paraula és l'individu, des d’aquí, encara és més
cert que no es pot limitar a una simple transmissió d’informació, cal
incorporar mètodes participatius que ajudin a transformar el que ens envolta, que tinguin en compte les persones i entitats amb qui volen treballar i, finalment, mètodes que facin conscient la disposició i voluntat a tirar
endavant els possibles canvis que es derivin de les conclusions que en puguin
treure[5]
[1] “Autoeficàcia”: percepció pròpia sobre les capacitats per a fer alguna cosa de
forma eficaç
[2] Temporalitat. Tant pel que fa a la limitació de
cada individu, com pel que fa a la permanència en el temps de la comunitat de
pertinença
[3] Gómez i Sabeh , http://www3.usal.es/inico/investigacion/invesinico/calidad.htm
[4] Bach (2004), Una autoestima que equilibri el punt
entre l’autoodi i l’excés d’autoestima, de forma que aquest equilibri tingui
com a còmplice un grau d’insatisfacció o de contínua recerca que permeti
proposar-se fites de millora, autocrítica, consciencia de la capacitat de
millora
[5] Rebollo (2002)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada