Oferir a les mares un espai per a construir el seu propi
model, la seva pròpia referència, un espai on elaborar possibles estratègies i
on poder confrontar les experiències viscudes i provades. Un espai i un temps
on reduir tensions i contradiccion de la convivència.
Poder parlar sense pors del trencament d’interessos
col·lectius familiars en què han estat educades i passar a créixer en empatia
envers cada membre de la seva família i d’elles mateixes; un escenari on aprendre i entrenar-se en la gestió de les emocions i sentimientos, reconèixer afectes, plantejar funcions i tasques, consensuar decisions, perquè una de les grans preocupacions que he escoltat en els meus anys d'experiència té molt a veure amb el desarrelament familiar, amb una despreocupació i
inestabilitat de les relacions que fa témer una incapacitat per dur a terme un
compromís posterior de les seves filles i dels seus fills.
La càrrega educacional està, com no ho va estar sobre les
seves mares, sobre aquestes mares que es troben que les seves parelles, si
existeixen, assumeixen només una corresponsabilitat incipient o inexistent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada