Parlem de salut com qui perd la vida. Sovint ens trobem vantant-nos del refredat que portem a sobre, de la contractura que ens porta per mal camí, de les dificultats que tenim per descansar.
Els petits mals del dia a dia són el termòmetre que ens permet justificar que estem vius i atrafegats. Qui no té un ai! té un ui!
Segur que volem aquest estil de vida per nosaltres i per les generacions a venir?
Diria que ens hi va la vida pensar i esforçar-nos a gaudir-la a cor que vols.
Escoltar relats de soledat profunda, de por al futur i d'incertesa en l'acceptació de les persones de l'entorn confirma de forma rotunda el que ja hem llegit més amunt, que la vida és una aventura que val la pena viure sense traves o prejudicis absurds.
El valor principal que està en joc és la vida:
… Vivir la vida de la forma más plena posible y
como la más apasionante aventura es lo primero, valorizando la salud porque sin
ella difícilmente la persona pueda llevar a cabo proyectos y conseguir metas.[1]
Així
doncs, promocionar la qualitat de vida respecte a la salut permet a la persona
empoderar-se d’un dels aspectes més importants del seu procés i l’ajuda a
prendre decisions que tindran influència en el seu futur immediat i més llunyà,
a la vegada que pot escollir contribuir de forma positiva a un desenvolupament
harmònic del seu entorn i del de les persones més vinculades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada