Això no para...

Estan sent uns dies que demostren que el món no es para.
Sovint penso en com ha de ser de frustrant per a qui es dedica a la política pensar que la seva feina sempre serà inacabada, que la seva feina és l'art del pacte i de la cessió per tocar només amb la punteta dels dits algun dels objectius prefixats.
Però crec que la vida és això: avançar i saber que el que t'envolta és molt més gran que tu.
Pactes consistorials, negociacions amb la comunitat de l'escala on vius, reunions familiars, fins i tot la roba que t'has de posar avui... tot és un estira i arronsa per ser qui ets sense perdre del tot la teva essència.
I tot avança, i hi ha dades irrefutables.
En menys d'un any hauran nascut un munt de criatures al meu voltant (ja n'he perdut el compte), les que ja fa algun temps que ronden mostren les seves capacitats i energia per a cridar al món que estan vives!
Nosaltres i tot, a casa, estem fent lloc per a nous projectes, noves vides que es barrejaran amb la nostra.
El final d'una etapa és l'inici d'una de nova i si creiem que hem arribat a assolir algun objectiu és que ja hem mort.
Per això, avui que és dia de muntar governs de proximitat, crec que és un bon moment per recordar que "això no para...", que demà encara quedarà feina per fer i que allà on jo no arribi, ja hi arribaran els que vénen empenyent si els donem ara l'oportunitat de pensar, opinar i proposar.

Pensar en positiu. Pensar.

Ahir vam anar al cinema. Vam veure "Tomorrowland",

volíem una estona tranquil·la amb una història intrascendent i animada.
La història no és original, cal tenir-ho en compte, tampoc és allò que diguem un argument que fa treballar l'expectador. És utòpica, ingènua i traspua moralina.
Però no puc menys que estar d'acord amb el fons del missatge: no ens podem deixar portar pel pessimisme i el derrotisme, no ens podem deixar vèncer pels aparents fracassos.
Ho deia el capità Enciam i segueix essent vàlid, si no ens ho creiem no hi ha res a fer. Per tant, creiem-nos-ho, els canvis comencen en les coses petites, les paraules amables, la confiança en l'altre.
No vol dir que anem amb un lliri a la mà, vol dir que si ens amarguem, amarguem el nostre entorn; si abandonem, abandonem als que ens envolten; si som amables, l'entorn millora; si no defallim, només ens podem enriquir de justícia; si pensem, tindrem idees.
Aquest és el missatge de la pel·lícula, ingenu, potser. Visca la ingenuïtat acompanyada d'intel·ligència i visió de futur.