Lliure elecció del voluntariat

Escullo ser voluntària, clar que és una llibertat relativa perquè em sento obligada en certa forma... en castellà en diuen “apremio”.

La llibertat es dóna en el moment en què aquesta obligació, aquest “apremio” em col·loca davant d’un binari: sí o no? hi responc? O, no hi responc?

En el moment que escullo lliurement avançar cap a aquesta “obligació”, em sorgeix un altre dilema amb diversos termes: on, quan amb qui, etc.

Lliure elecció vol dir un cert discerniment que ens porta a una decisió lliurement presa, arran d’una “obligació” sentida.

És la llibertat de la persona que entén que la seva vida no és si no la posa al servei d'alguna cosa que l'"externalitzi". Sortir d'una mateixa, sortir de casa, sortir del cercle íntim i potser limitat, sortir de la ciutat o el barri... Sigui com sigui, la llibertat ens empeny a començar un camí que va poblant-se de companyes i companys de viatge.

No és poètic o irreal, o sí, almenys no pretén ser-ho. Crec que la resposta al voluntariat ens ve d'aquesta necessitat de sentir que per sentir la llibertat, ens hem de posar en ruta, que ningú no ens farà la feina. I això ens confronta a la vida i a les realitats de les persones. Res d'irreal, feina a peu de carrer que ens allibera com a éssers humans.