Sóc voluntària perquè... (2/6)

Reclam d’estabilitat

I encara que soni contradictori al que s’ha dit abans, el fet de desenvolupar tasques de voluntariat pot reconduir aquesta altra sensació que tenim: no hi ha res que romangui, tot canvia constantment i el que no canvia, el que no es transforma aixeca sospita de falsedat.

Mentalitat del canvi. Canvi de mentalitat. Renovar-se o morir. Reinventem-nos. Etc.

Fa molts anys ja que estem parlant de la liquidesa de la nostra societat, el temps se’ns escola de les mans i de tant en tant tenim la impressió que em aclucat els ulls un instant, i han passat cinc anys... on és tot el que hem viscut?

La majoria de persones hem canviat de professió, moltes ni hem exercit la professió que se suposa hauríem de fer segons els nostres estudis. I si no hem canviat en l’essència, hem canviat d’entorn laboral. En la societat capitalista és això el que se’ns demana: disponibilitat extrema i qui no està disponible a “desubicar-se” està condemnat a quedar-se sempre al mateix lloc. El cas és que ens han venut que això, quedar-nos al mateix lloc, és dolent i demostra fracàs estrepitós. És així? De debò?

El voluntariat pot aportar aquesta sensació tan humana, d’altra banda, d’estabilitat. Puc canviar de feina, puc canviar d’entorn, però sempre puc dir que he fet una cosa durant molts anys, sóc voluntària.