Amb nom propi
És clar que a casa nostra ens coneixen pel nom, i sovint les famílies també coneixen la història dels seus membres. Però què passa fora d’aquest entorn tan limitat? Qui em reconeix pels meus mèrits, interessos o simplement pel meu saber estar?
No cal que coneguin la meva vida íntima, ja tinc espais per a això. Però que bé que em sento quan vaig de la mà de la meva família pel carrer i algú, des de l’altra punta del carrer em diu el nom i s’alegra de veure’m. Intercanviem quatre paraules que semblen dites en clau, perquè ningú més no coneix la tasca que estem duent a terme i s’acomiada amb un jovial “fins la setmana vinent!”.
El voluntariat enriqueix noms, llars. Crea tot un món de proximitat i de reconeixement en el dia a dia que afegeix un valor preciós i esborra tota sospita d’anonimat i d’invisibilitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada