dimarts, 26 de febrer del 2013

Sóc voluntària perquè (1/6)


La persona que fa voluntariat, que és voluntària té les seves motivacions, i cada persona és un món en aquest aspecte. Tanmateix, potser podem establir alguns punts comuns atenent les característiques de la societat actual.
Trencament de la rutina
La vida ens aporta moltes emocions... si les sabem veure a temps, si no tenim l’atenció immersa en un quotidià que darrerament és agressiu, amenaçant, del qual ens podem refugiar i volem protegir el nostre entorn més íntim i estimat.
La rutina del dia a dia, sortir de casa per a les obligacions diàries, tornar-hi per atendre la família, complir amb el que aquesta nostra societat ens reclama de representació externa... tot això pot absorbir el nostre temps, tot el nostre temps. Quan no hem de parar atenció a això i ens podem permetre un temps de relaxació, tenim set de silenci i de trobar-nos a nosaltres mateixos, encara que ens faci por i algunes persones escurcin aquest temps de silenci a la mínima expressió.
Tanmateix, hi ha una sèrie de persones, o millor dit, pot arribar a la vida de qualsevol, que en tingui prou d’aquesta rutina que atrofia la solidaritat, i surti a buscar nous llenguatges.
El voluntariat pot retornar la sorpresa, el que és inesperat, el repte per les coses “arriscades” i diferents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada