Posem-nos en el lloc de la persona que porta temps després
d’haver pres la decisió de fer voluntariat.
La majoria de vegades són “reincidents”. Persones que fan
allò de “a que no pots provar només una?”
La vinculació gratuïta, els compromisos lliurement
adquirits, les persones amb qui anem avançant... generen una mena d’addicció
que ens fa reconèixer que, sovint, el voluntari, la voluntària ho són, són
voluntaris.
Diferenciem entre les persones que fan voluntariat, de les
que són voluntàries. N’hi ha moltes més d’aquestes darreres, i són les que
entenem que ser voluntària implica per a nosaltres una forma d’entendre la vida
que ens fa insaciables per a la vida mateixa.
La persona que comença fent voluntariat i després hi torna, i al cap de temps encara hi és, ja no fa voluntariat.
S'ha convertit al gènere insaciable, esdevé voluntària i deixar de "fer-ne".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada