La passió de viure

Parlem de salut com qui perd la vida. Sovint ens trobem vantant-nos del refredat que portem a sobre, de la contractura que ens porta per mal camí, de les dificultats que tenim per descansar.

Els petits mals del dia a dia són el termòmetre que ens permet justificar que estem vius i atrafegats. Qui no té un ai! té un ui!

Segur que volem aquest estil de vida per nosaltres i per les generacions a venir?

Diria que ens hi va la vida pensar i esforçar-nos a gaudir-la a cor que vols.

Escoltar relats de soledat profunda, de por al futur i d'incertesa en l'acceptació de les persones de l'entorn confirma de forma rotunda el que ja hem llegit més amunt, que la vida és una aventura que val la pena viure sense traves o prejudicis absurds.

El valor principal que està en joc és la vida:

… Vivir la vida de la forma más plena posible y como la más apasionante aventura es lo primero, valorizando la salud porque sin ella difícilmente la persona pueda llevar a cabo proyectos y conseguir metas.[1]

Així doncs, promocionar la qualitat de vida respecte a la salut permet a la persona empoderar-se d’un dels aspectes més importants del seu procés i l’ajuda a prendre decisions que tindran influència en el seu futur immediat i més llunyà, a la vegada que pot escollir contribuir de forma positiva a un desenvolupament harmònic del seu entorn i del de les persones més vinculades.

---

[1] Caricote i Figueroa (2006:78)

Ens trobem millor quan ens busquem bé

Seguim parlant de salut i valors...

Saber i aprendre per a prendre decisions: la salut és responsabilitat individual i col·lectiva. El nivell d’autoeficàcia[1] es pot elaborar i potenciar des de l’escola, des d'un telèfon com el 900Rosa (900601601), d’altres entorns educatius i formatius.

Sentit de pertinença, responsabilitat, participació, sentit de temporalitat[2], cura dels altres i d’un mateix, autoestima, equitat, sostenibilitat, solidaritat i, per suposat, qualitat de vida; són alguns dels conceptes i valors que es posen en joc quan parlem de promoció i educació per a la salut.

Cada individu haurà de poder establir uns mínims criteris per avaluar, al seu nivell, el grau de satisfacció en relació a la seva situació física i/o anímica, haurà de poder valorar el sentit que li dóna a la seva pròpia vida i la relació que guarda amb les persones que l’envolten, així com amb el seu entorn.

Cadascú al seu nivell haurà de poder constatar si es cobreixen les seves necessitats fisiològiques, relacionals, socials i de projecte[3]

Entenguem la salut com allò que va més enllà d’un estat físicament saludable i afavorim espais adients perquè puguem elaborar les nostres pròpies eines.

En la societat actual es considera la potència física, la presència corporal, la moda, el posat, la forma de parlar i de relacionar-se medis d’acceptació, sense percebre que tota decisió presa en aquest sentit influeix notablement en el nostre benestar, en la nostra qualitat de vida i, igualment, en la qualitat de vida del nostre entorn més proper, la família i les amistats.

Qualitat de vida en relació a la salut que passa per una senzilla constatació: el treball de l’autoestima, de la consciència de pertànyer “per mèrits” propis a un mateix.

Arribar a provocar un estat d’autoestima dinàmic[4], va més enllà de la transmissió de coneixement o de certes normes de conducta autònoma; es tracta de despertar a l’autogestió tant individual com col·lectiva.

Formar i promocionar la salut ha de partir de la premissa que qui té la darrera paraula és l'individu, des d’aquí, encara és més cert que no es pot limitar a una simple transmissió d’informació, cal incorporar mètodes participatius que ajudin a transformar el que ens envolta, que tinguin en compte les persones i entitats amb qui volen treballar i, finalment, mètodes que facin conscient la disposició i voluntat a tirar endavant els possibles canvis que es derivin de les conclusions que en puguin treure[5]

---

[1] “Autoeficàcia”: percepció pròpia  sobre les capacitats per a fer alguna cosa de forma eficaç

[2] Temporalitat. Tant pel que fa a la limitació de cada individu, com pel que fa a la permanència en el temps de la comunitat de pertinença

[3] Gómez i Sabeh , http://www3.usal.es/inico/investigacion/invesinico/calidad.htm

[4] Bach (2004), Una autoestima que equilibri el punt entre l’autoodi i l’excés d’autoestima, de forma que aquest equilibri tingui com a còmplice un grau d’insatisfacció o de contínua recerca que permeti proposar-se fites de millora, autocrítica, consciencia de la capacitat de millora

[5] Rebollo (2002)

La salut com un valor

El caràcter subjectiu de “valor”, contribueix a entendre de forma igualment subjectiva la salut com a valor. Al final molt depèn de la concepció personal i de les opcions que cada persona vulgui o pugui prendre, perquè quan parlem de salut ens referim a un estat emocional de la persona, a la seva capacitat de lliure elecció i a la seva capacitat de relació i vinculació a les persones que l’acompanyen.

Els valors personals i la promoció de la salut, doncs, es relliguen des del moment en què cal prendre una opció personal per a la qualitat de vida, tant pròpia com de l’entorn de cada individu. I cada individu entendrà “qualitat de vida” d’una forma diferent.

D’altra banda, tot i ser una elecció personal, optar per un estil de vida saludable està marcat per condicions externes que no depenen totalment de les opcions personals: condicions del medi ambient, condicions socioeconòmiques, condicions i relacions familiars, acadèmiques, laborals, etc.

Cal contemplar la salut, la manca o la tinència, des de causes multifactorials: biològiques, psicològiques i socials; per parlar de salut cal tenir en compte la perspectiva biopsicosocial.

Si acceptem que el nivell de valoració de la salut acceptable pot ser més alta quan hi ha hagut períodes de manca de salut (pròpies o d’ algú de l’entorn immediat), entendrem que aquests períodes han pogut treballar la capacitat de tolerància a la frustració, i a la debilitat, la capacitat de superar la insatisfacció, el malestar. No es tractarà, per suposat, de potenciar etapes de manca de salut, però sí facilitar la convivència “amb naturalitat” en entorns mancats de condicions necessàries per a entendre-ho com un escenari per a la salut.

Conviure i/o conèixer situacions de diversitat funcional o d’incapacitat temporal per manca de salut, ajuda l’ésser humà a fer més paleses les potencialitats per menar una vida amb qualitat. Tant si hi ha malaltia com si no, la persona pot seguir tenint la capacitat d’elecció, les discapacitats provocades per l’existència d’una malaltia temporal o crònica, no tenen perquè impedir les capacitats per expressar desigs, preferències, iniciatives, objeccions, etc.  Així, doncs, tant si hi ha malaltia com si no, cal facilitar eines a les persones per desenvolupar la seva capacitat i el seu deure de participar en les decisions que els afecten.